Consciència

Publicado: 27 noviembre 2010 en General, Literatura

Potser ell ja estava mes prop dels 50 que dels 40, però encara recordava els seus dies de joventut, entregant-se a una vida bohèmia, gaudint de la seva sexualitat, reflexant la seva ment a cada pinzellada que feia a les classes de belles arts de la seva universitat. Allí estava ell, enyorant aquells dies de llibertat, esperant a una nova fornada d’adolescents hormonats als qui impartir classe, un altre any, un altre que pesava cada vegada mes. Es notava atrapat a un matrimoni amb una dona que va conèixer feia uns quants anys, entre escultures i quadres, entre exposicions i llibres d’història de l’art. Ella l’estimava i ell l’estimava a ella i fruit d’aquest amor hi havien dues dones ben formades rodant per aquest mon. Ell sentia que havia perdut la seva inspiració, s’ofegava en el got de la seva existència, no trobava sentit a res, no veia cap llum que seguir. Però aquell dia tot va canviar.

El color uniform dels arbres contrastava amb la vestimenta d’aquella xiqueta que entrava per la porta. Una autèntica obra d’art. Poc a poc, aquella dona soterrada en una tendra cara de xiqueta el va anar captivant. Aquells ulls prens de tendresa li demanaven que alliberara la seva ment dels tabús de la societat. ‘’ Aixo es calvar-se en embolics. Que diran els pares? T’has parat a pensar que es il·legal?’’, li deien els pocs amics amb els qui s’havia atrevit a confessar el seu pecat. Ell era ben conscient de tot aixó. No era ètic i el retor a qui visitava totes les setmanes va ficar el crit al cel quan es va assabentar. Ell era conscient, però una xicoteta veu interior, que es feia mes gran a mesura que passava el temps, es convidava a oblidar totes aquestes coses, a raonar que tan sols eren dos éssers que Déu havia ficat a aquest xicotet teatre que anomenem vida. Aquesta veu el cridava a fer real el seu amor prohibit.

I així va ser com, acabat el curs i amb la sol·licitud d’ingrés a la universitat sobre l’escriptori d’ella, dues masses de carn separades per 20 anys d’experiència, per una societat tancada, tocaven els seus cossos desprès d’haver-se fundit en una passió carnal.

Ell no era conscient de que la seva vida acabaria dins de tres lleugeres maletes, a l’altra banda d’una porta que el separava de les llagrimes vessades per tres dones a qui estimava. No era conscient de que la seva família anava a donar-li l’esquena, de que hauria de refer la seva vida a altre lloc per tal d’evitar les mirades d’odi dels ignorants. Ell sols era conscient de que havia fet el que desitjava, el que sabia que era correcte. I sota els llençols que tímidament els tapaven, va girar el seu cap, va veure la dona a la que estimava i va fer un somriure que feia anys que havia desaparegut de la seva vida.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s